Un cop a l’any, diverses persones, posem fil a l’agulla per fer aquesta memòria. Sempre té un aire d’aturada, com si féssim una fotografia al moment, de parada enmig del camí per mirar el que hem avançat i aconseguit l’últim any. Comparem dades, triem fotografies, ens fixem en els matisos de què diuen les persones que entrevistem, les paraules que ens dediquen entitats i companys de viatge… I quan tot està a punt, m’assec a escriure aquestes línies.
I quin seria el titular d’aquest 2022? Potser l’any en què un cop consolidats a Catalunya hem obert les portes de la primera seu a Madrid. És un salt a una lliga que mai havíem estat abans. En el fons, continuem atenent de la mateixa manera a persones amb dificultats similars però en contextos diferents. I al mateix temps, creixem com entitat i hem de respectar i sintonitzar els ritmes de dos moments diferents: per una banda, el d’un tren en marxa amb projectes consolidats; i per altra el d’un projecte (i equip) que comença, que a poc a poc es va guanyant la confiança d’infants, joves, famílies i d’un territori que l’acull.
Aquest any hem tancat un pla estratègic (2018-2022) que ens ha servit i acompanyat en uns anys incerts. I també hem començat a mirar camí endavant. Cap on hem de portar Germina els pròxims anys? Quins reptes tenim i hem d’afrontar? Patronat, equip, infants, joves i també agents comunitaris com entitats, escoles, serveis socials i representants polítics hi han dit la seva i en tenim de tots colors.
Des de mantenir “espais bonics on s’hi està molt bé”, sortides “que no hauria fet si no estigués aquí” o “que no ens renyin tant”… fins que, ajudem a enfortir les comunitats on estem, que fem d’altaveu, prestem atenció a les noves necessitats o que tinguem una organització saludable i responsable on les persones que hi treballen o col·laboren s’hi sentin a gust.
Aquesta memòria és una foto del moment i també representa l’aturada en el camí. Aquell punt en què agafem aire, mirem el que hem recorregut i tornem a aixecar el cap endavant, a punt per a la primera passa d’aquest camí que continua.
Mario Cuixart Cardús
Director