Un any més, Germina ha reunit més de 200 professionals i experts per tractar un tema monogràfic en les seves VII Jornades de Maltractament Infantil i Juvenil. El tema en aquesta ocasió ha estat el trauma i el suïcidi juvenil. Dues ponències han centrat l’eix central d’aquesta trobada amb interessants reflexions sobre les causes, el tractament i les conseqüències d’aquesta qüestió d’estricta actualitat d’acord amb les xifres que indiquen un augment dels intents de suïcidi entre els i les joves.
El psicòleg clínic Francisco Villar ha apuntat que “per considerar suïcidi cal que sapiguem que una persona tingui el desig d’posar fi a la seva vida i això ja ens obliga a intervenir” i ha afegit que la millor manera de prevenir “és preguntar des de la competència de cadascun de nosaltres. Ho ha fet en una ponència sota el títol “Prevenció de la conducta suïcida al menor, a l’abast de tothom” en què ha afegit que els factors essencials del suïcidi en els i les joves i adolescents estan relacionats “amb el dolor, l’esperança, la vinculació amb l’entorn i la capacitat de suïcidi” i per això “”el que cal és que els que treballem amb joves evitem el dolor, donem esperances, contribuïm a la vinculació i reduïm les seves capacitats per a suïcidar-se”. Francisco Villar ha donat consells als i les professionals per generar entorns segurs tant en la prevenció com en la intervenció quan detectin una conducta suïcida i ha assegurat que “el més important és crear xarxes de protecció i vinculació amb familiars, amics i escola que puguin donar suport a adolescents i joves i cuidar aquesta xarxa”, i ha conclòs “els gestos són molt importants. Les persones en risc de suïcidi normalment pensen que no importen a ningú i que són una càrrega. Els hem de mostrar interès, és la millor forma de prevenir el suïcidi perquè contradiu les seves impressions. Les famílies i les escoles són la solució quan treballen juntes”.
Per la seva banda Núria Iturbe, psicòloga forense, ha enfocat la seva exposició “Com preservem la infància i l’adolescència en casos de risc” en la prevenció: “La resposta judicial no pot ser l’única que oferim en els casos d’infància en risc. El 70% d’abusos sobre la infància no arriben als jutjats o no progressen per falta de proves prou sòlides” i afegeix que és fonamental “treballar amb les famílies perquè puguin detectar els indicadors dels abusos, evitar la confrontació amb l’agressor per tal d’evitar mals majors i oferir acompanyament emocional. El que busquem és que finalment es pugui tenir indicadors solvents per la via judicial i amb les menors conseqüències pels entorns afectius de les víctimes”. Iturbe també ha abundat en el tractament d’adolescents quan mostren elements de risc davant del suïcidi i en la línia del que ha afirmat Villar ha defensat que “sempre han de trobar respostes concretes. El pitjor que pot trobar una persona és la indiferència i sensació d’abandonament. Quan un adolescent verbalitza una intenció de prendre’s la vida està buscant acompanyament”, i ha conclòs “les diferents estratègies que fem han de ponderar tots els riscos en l’entorn”.