CARTA OBERTA DELS CASALS A LES ESCOLES

CARTA OBERTA DELS CASALS D’ESTIU A LES ESCOLES: QUÈ HEM APRÈS?

El coronavirus ha posat a prova tots els sectors, també l’educatiu. El nou curs escolar 2020-21 que està a punt de començar serà un dels més difícils de la nostra història recent. Davant la incertesa, el desconeixement i fins i tot la por, des de la Fundació Germina volem compartir amb la comunitat educativa la nostra experiència i aprenentatges fruit de l’organització de 7 casals d’estiu el passat mes de juliol amb l’assistència de 230 infants i adolescents.  

Benvolguts, benvolgudes,

El nostre propòsit amb aquesta carta oberta és contribuir, en la mesura del possible, a fer més fàcil l’adaptació d’infants, adolescents, famílies, centres educatius i docents a la nova normalitat. No pretenem entrar ni aprofundir en debats sobre els recursos amb què comptem, el poc temps de planificació, el paper de l’administració o aspectes sanitaris.

Aquest compendi és el resultat de la nostra experiència durant 5 setmanes en l’organització de 7 casals infantils i juvenils a Badalona i Santa Coloma de Gramenet, que han comptat amb l’assistència de 230 nens i adolescents en situació de vulnerabilitat d’entre 5 i 16 anys en grups reduïts. Unes setmanes molt intenses, amb moments de desconcert, informacions contradictòries, dificultats de coordinació i immersos en situacions complexes que canviaven a gran velocitat.

Creiem que, en qualitat de ‘pioners’ a la represa amb infants i adolescents, tenim el deure de compartir les nostres reflexions amb la comunitat educativa que està a punt de començar el nou curs escolar. A continuació resumim la nostra experiència:

Els nostres aprenentatges amb infants

  • Les primeres setmanes estava tothom en alerta i a l’expectativa, amb atenció al nou escenari i pendents de com ens situàvem. Fins i tot els infants amb més dificultats a nivell conductual es mostraven molt continguts.
  • Hem constatat que cal ser molt clars i didàctics respecte als protocols d’higiene i seguretat (gel, rentat de mans, distància). Els infants i adolescents s’acostumaen ràpidament a l’ús de el gel, però aquest ha d’estar visible i disponible, sobretot en espais d’entrada i sortida (tant de l’escola com de l’aula).
  • El distanciament físic, sobretot entre els més petits i petites, és de llarg la mesura més difícil de mantenir.
  • Quant a l’ús de la mascareta, cal establir un marc clar. Veiem oportú garantir moments en què es pugui treure amb seguretat. Amb infants petits ens ha estat útil buscar un sinònim divertit, com ara un peix espasa o tauró, ja que els recordatoris són constants.
  • Alguns infants i adolescents venen amb horaris i rutines molt desajustades. Costa molt que tornin a agafar el ritme, sobretot els primers dies. També solen estar molt cansats.
  • Constatem una pèrdua molt gran en hàbits d’alimentació saludable. Observem com alguns infants i adolescents han arribat amb un sobrepès considerable i que es cansen al mínim esforç físic. Fins i tot molta roba se’ls ha quedat petita.
  • A nivell acadèmic, constatem com alguns infants i adolescents han tingut un gran retrocés: observem un salt enrere en aprenentatges bàsics com lectoescriptura o matemàtiques. Alguns han perdut rutines acadèmiques bàsiques (interpretació i resolució de problemes, prestar atenció o fer exercicis individuals). Alguns aprenentatges estan aparentment “rovellats”. Trobem la necessitat de recórrer a recursos lúdics, i no tant a fitxes tradicionals. Alguns d’ells ni reconeixien aquestes fitxes o no sabien ni per on començar.
  • Pel que fa al llenguatge i l’expressió oral, alguns nens i nenes d’origen estranger que no tenien el català o castellà consolidats dubten a parlar o no recorden vocabulari bàsic. Observem com a conseqüència que mostren una pèrdua de confiança en sí mateixos a l’hora de comunicar-se amb l’educador o educadora.
  • Trobem predisposició i, alhora, l’oportunitat de treballar altres hàbits d’higiene amb la justificació de prevenció de la Covid-19, com ara la neteja adequada d’ungles, cabells o roba.
  • Pel que fa als deures, veiem recomanable que hi hagi un suport físic: moltes famílies tenen habilitats digitals molt limitades.
  • En territoris molt densos com són el nostre àmbit d’actuació, veiem oportú incorporar el centre mèdic de referència a les dades que recollim a inici de curs, ja que sovint ens hem hagut de coordinar amb ells de cara a proves PCR, rastrejos o la comunicació de positius.
  • Cal donar gran importància a la presencialitat, dedicant els 5 sentits i tota la intensitat. D’un dia per l’altre, pot anar tot el grup a casa i quedar aïllats de nou.

Els nostres aprenentatges amb adolescents

  • A més d’informar el primer dia, cal insistir i recordar periòdicament els protocols d’higiene i distància. És important fer pedagogia de la norma i explicar les justificacions que hi ha darrere d’una obligatorietat o prohibició. D’aquesta manera, els adolescents tindran més criteri per poder fer-la més laxa quan els sigui possible. Per exemple, en cas de molestar la mascareta, es podrà flexibilitzar el seu ús en espais oberts o a l’aire lliure.
  • Un altre element a treballar és la conscienciació que seguir les mesures de seguretat és
    cuidar-nos a nosaltres mateixos i també a la pròpia família
    .
  • Davant els falsos mites i fake-news al voltant de la Covid-19 que corren per les xarxes, cal treballar amb adolescents la importància de la veracitat de les notícies, recorrent sempre a fonts fiables.
  • En l’aspecte acadèmic, tot i ser nadius digitals, els adolescents no compten amb coneixements bàsics com l’ús del correu electrònic, l’organització per carpetes, o l’ús de tractaments de text, entre d’altres. Se senten molt còmodes amb el mòbil, però no tant treballant davant de l’ordinador.
  • No s’hauria d’abusar dels entorns formatius virtuals entre els adolescents, ja que poden suposar una barrera extra i provocar desinterès, especialment en aquells joves que els costa més.

Els nostres aprenentatges amb les famílies

  • La relació amb les famílies es fa més estreta, fins i tot amb les dels adolescents. Som part de la seva xarxa de socialització i ens veuen com a referents per demanar consell, pautes i guies. Hem realitzat molts més contactes i xerrades sobre els seus fills i filles del que és habitual, sobretot les primeres setmanes. Hem observat especialment l’augment de vinculació amb famílies d’adolescents com a conseqüència de la por que els seus fills no segueixin les mesures de seguretat.
  • En cas de confinament provisional -i preventiu- d’un grup de convivència per símptomes compatibles amb la Covid-19, s’ha d’establir una comunicació clara, transparent i ràpida (en temps raonables) a la família. Cal explicar bé els motius del confinament, quins seran els següents passos i els temps associats, la nostra obligatorietat d’informar de les seves dades pel rastreig de contactes i les recomanacions generals per a estar a casa.
  • En cas de confirmar-se un positiu, és clau una comunicació directa i de primera mà en els mateixos termes anteriors. En principi, la relació amb la família ja estarà treballada, ja que s’haurà informat prèviament de la sospita i el tancament preventiu.
  • Pel que fa al seguiment del curs escolar, la gran majoria de famílies que atenem tenen molt poques habilitats digitals i s’han vist sobrepassades per la situació de seguiment online. La majoria de les famílies vulnerables no disposen de suficients coneixements tecnològics ni sobre l’ús del correu electrònic, i generalment el dispositiu usat és el telèfon mòbil.

Els nostres aprenentatges amb l’equip professional

  • Cal oferir un espai emocional dins del propi equip i ser flexibles respecte la vivència de cadascú. Vam quedar molt exposats, amb responsabilitat sobre un mateix i de cara a la pròpia família i no tothom respon igual davant la por ni la gestiona de la mateixa forma. És clau estar atents i ser conscients que caldrà gestionar la por dins el propi equip. La por dins l’equip pot provocar bloquejos, de manera que haurem d’estar atents en cas de perllongar-se en el temps. En clau preventiva, seria bo realitzar formació sobre la gestió emocional de la por.
  • Hi ha d’haver un protocol i instruccions clares de cara a l’equip educatiu sobre l’ús de la mascareta i reduir al mínim les situacions en què aquest ús depengui del seu criteri. Recordatoris visibles en espais comuns ajuden.
  • És molt important prestar atenció a simptomatologies dins l’equip i enviar ràpidament a centre mèdic, sense donar per fet que serà negatiu.
  • Finalment, és temps d’aprendre a conviure amb les contradiccions: a dins de l’escola estarem separats per grups, però fora -al parc o a la plaça- podrem reunir-nos junts.
Podeu veure la carta en format pdf aquí

Equip educatiu de la Fundació Germina
Agost 2020

About the Author: