I què fem?
A Germina entenem que treballar per les oportunitats de la infància també és treballar per prevenir i atendre la violència cap a les dones, doncs la violència cap a les dones és també un maltractament cap als seus fills i filles.
Gairebé la meitat de les 350 famílies* que hem atès el darrer any son monoparentals – i la immensa majoria mares-, i és en aquestes famílies que hem detectat fins a 91 dones que pateixen o han patit violència de gènere. Si posem el focus en les noies, son 11 les adolescents i joves d’entre 14 i 21 anys que han viscut directament violència per part de nois només l’últim any. I aquí n’hi afegim 20 més que s’han trobat amb aquestes situacions en anys anteriors, sent el 26% de les noies que atenem en aquesta franja. Una xacra, amb la que no ens podem quedar de braços creuats.
Treballem per abordar-ho, però com?
D’inici, posant al centre aquestes dones. De seguida que ho detectem, ja sigui perquè ho veiem, ens ho expliquen elles mateixes o algú de seu entorn proper, hi entrem, escoltem, contenim i derivem a serveis especialitzats, on podran rebre un acompanyament més integral (psicològic, jurídic,..). Vam acompanyar a 11 mares i 3 adolescents a aquests serveis el darrer any.
Preventivament, també fem tallers amb grups d’infants, adolescents i joves, tant homes com dones, a través d’un programa de salut afectivo-sexual. Les assemblees no mixtes amb adolescents noies per una banda i nois per una altra son també espais de seguretat per tractar aquestes qüestions. I hem realitzat varis tallers d’autodefensa per noies i mares. Des de fa alguns anys, tot l’equip professional realitza formació en prevenció de la violència masclista.
I amb els nois?
Fa uns mesos vam posar aquesta qüestió públicament sobre la taula: havíem detectat un augment de discursos i comportaments violents per part de nois cap a noies. També amb certa impotència posàvem sobre la taula l’escassedat de recursos especialitzats en violència de gènere juvenil tant per atendre noies que la pateixen, com per treballar preventivament amb aquests nois quan començàvem a detectar aquestes actituds.
I a més de posar-ho sobre la taula, què hem fet amb aquests nois? En comptes de només reprovar-ho com fèiem abans, hem parlat amb ells i els hem acompanyat a aquests recursos especialitzats on han rebut tractament individual. També hem organitzat tallers preventius dirigits només a nois, fins i tot amb grups de pre-adolescents de 10-11 anys, doncs cada cop ho detectem a edats més primerenques.
Son molts els factors que condicionen l´experiència dels joves d’avui en dia, i per incidir-hi hem de tenir en compte les seves vivències, inquietuds i discursos. Quan posem el focus i actuem en el procés de socialització de gènere d’aquests nens i nois en realitat estem prevenint violències masclistes en el futur, ja que seran ells mateixos qui estendran aquest canvi en el seu entorn més proper com la família, amics, comunitat.
En conclusió, diem NO a la violència vers les dones, i sempre en primera instància atenem i acompanyem cap a qui les pot ajudar més, a aquelles que ho pateixen en la seva pròpia pell. I també, creiem amb convenciment que ho hem d’abordar amb els nois, i seguir reclamant que necessitem com a societat recursos per poder atendre’ls, tant a nois com a noies de la forma més adequada.
*Dades internes Germina 2022.